El problema d'acceptació de les màquines de Turing és un concepte fonamental en la teoria de la complexitat computacional, que tracta de l'estudi dels recursos requerits pels algorismes per resoldre problemes computacionals. En el context de les màquines de Turing, el problema d'acceptació es refereix a determinar si una determinada màquina de Turing accepta una cadena d'entrada determinada.
Per descriure l'algorisme que decideix el problema d'acceptació de les màquines de Turing, hem d'entendre el funcionament d'una màquina de Turing. Una màquina de Turing consta d'una cinta dividida en cel·les, un capçal de lectura i escriptura que es pot moure al llarg de la cinta i una unitat de control que determina el comportament de la màquina. La unitat de control es representa normalment per una màquina d'estats finits.
L'algorisme que decideix el problema d'acceptació de les màquines de Turing implica simular el comportament de la màquina de Turing donada a la cadena d'entrada. Aquesta simulació es desenvolupa pas a pas, seguint les transicions especificades per la unitat de control de la màquina de Turing.
L'algorisme comença inicialitzant la cinta amb la cadena d'entrada i col·locant el capçal de lectura-escriptura al començament de la cinta. A continuació, entra en un bucle on realitza repetidament els passos següents:
1. Llegeix el símbol sota el capçal de lectura-escriptura.
2. Determineu l'estat actual de la màquina de Turing.
3. Busca la funció de transició de la màquina de Turing per trobar el següent estat i l'acció a realitzar en funció de l'estat actual i del símbol llegit.
4. Actualitzeu la cinta i la posició del capçal de lectura i escriptura en funció de l'acció especificada per la funció de transició.
5. Si el següent estat és un estat d'acceptació, atureu-vos i accepteu la cadena d'entrada. Si el següent estat és un estat de rebuig, atureu i rebutgeu la cadena d'entrada.
Aquest algorisme continua fins que la màquina de Turing s'atura en un estat d'acceptació o de rebuig. Si la màquina de Turing no s'atura mai, l'algorisme no s'acaba.
Per construir un decisor per al problema de llenguatge buit utilitzant l'algorisme per al problema d'acceptació, hem de determinar si una màquina de Turing donada accepta qualsevol cadena. El problema del llenguatge buit pregunta si el llenguatge reconegut per una màquina de Turing està buit, és a dir, no accepta cap cadena.
Per resoldre el problema del llenguatge buit, podem utilitzar l'algorisme per al problema d'acceptació de la següent manera:
1. Donada una màquina de Turing, construïu una nova màquina de Turing que simuli el comportament de la màquina de Turing original en totes les cadenes d'entrada possibles.
2. Executeu l'algorisme per al problema d'acceptació a la màquina de Turing de nova construcció.
3. Si l'algorisme del problema d'acceptació s'atura i accepta qualsevol cadena d'entrada, aleshores la màquina de Turing original accepta almenys una cadena i el problema de llenguatge buit és fals.
4. Si l'algoritme del problema d'acceptació s'atura i rebutja totes les cadenes d'entrada, aleshores la màquina de Turing original no accepta cap cadena i el problema de llenguatge buit és cert.
Mitjançant l'ús de l'algorisme per al problema d'acceptació, podem construir un decisor per al problema de llenguatge buit, que determina si una màquina de Turing determinada accepta qualsevol cadena.
L'algorisme que decideix el problema d'acceptació de les màquines de Turing implica simular el comportament de la màquina de Turing a la cadena d'entrada. Mitjançant aquest algorisme, podem construir un decisor per al problema del llenguatge buit, que determina si una màquina de Turing determinada accepta qualsevol cadena.
Altres preguntes i respostes recents sobre Decidibilitat:
- Es pot limitar una cinta a la mida de l'entrada (que equival a que el capçal de la màquina de tornejat estigui limitat per moure's més enllà de l'entrada de la cinta TM)?
- Què significa que les diferents variacions de les màquines de Turing siguin equivalents en capacitat informàtica?
- Un llenguatge reconeixible pot formar un subconjunt de llenguatge decidible?
- És decidible el problema de la parada d'una màquina de Turing?
- Si tenim dues MT que descriuen un llenguatge decidible, la pregunta d'equivalència encara és indecidible?
- En què difereix el problema d'acceptació dels autòmats acotats lineals del de les màquines de Turing?
- Posa un exemple d'un problema que es pot decidir amb un autòmat lineal acotat.
- Explica el concepte de decidibilitat en el context d'autòmats lineals acotats.
- Com afecta la mida de la cinta en autòmats delimitats lineals al nombre de configuracions diferents?
- Quina és la diferència principal entre els autòmats acotats lineals i les màquines de Turing?
Veure més preguntes i respostes a Decidabilitat