La prova d'indecidibilitat per al problema del llenguatge buit mitjançant la tècnica de la reducció és un concepte fonamental en la teoria de la complexitat computacional. Aquesta prova demostra que és impossible determinar si una màquina de Turing (TM) accepta qualsevol cadena o no. En aquesta explicació, considerarem els detalls d'aquesta prova, proporcionant una comprensió completa del tema.
Per començar, anem a definir el problema del llenguatge buit. Donada una TM M, el problema del llenguatge buit pregunta si el llenguatge acceptat per M és buit, és a dir, no hi ha cadenes que M accepti. En altres paraules, volem determinar si existeix almenys una cadena que M accepta.
Per demostrar la indecidibilitat d'aquest problema, fem servir la tècnica de la reducció. La reducció és una eina poderosa en la teoria de la complexitat computacional que ens permet mostrar la indecidibilitat d'un problema reduint-lo a un altre problema indecidible conegut.
En aquest cas, reduïm el problema de l'aturada al problema del llenguatge buit. El problema d'aturada és un exemple clàssic d'un problema indecidible, que pregunta si una TM determinada s'atura en una entrada determinada. Suposem que el problema de l'aturada és indecidible i fem servir aquesta hipòtesi per demostrar la indecidibilitat del problema del llenguatge buit.
La reducció es fa de la següent manera:
1. Donada una entrada (M, w) per al problema d'aturada, construïu una nova TM M' de la següent manera:
– M' ignora la seva entrada i simula M a w.
– Si M s'atura a w, M' entra en un bucle infinit i accepta.
– Si M no s'atura a w, M' s'atura i rebutja.
2. Ara, afirmem que (M, w) és una instància positiva del problema d'aturada si i només si el llenguatge acceptat per M' és buit.
– Si (M, w) és una instància positiva del problema d'aturada, vol dir que M s'atura a w. En aquest cas, M' entra en un bucle infinit i no accepta cadenes. Per tant, el llenguatge acceptat per M' és buit.
– Per contra, si el llenguatge acceptat per M' està buit, implica que M' no accepta cap cadena. Això només pot passar si M no s'atura a w, ja que, en cas contrari, M' entraria en un bucle infinit i no acceptaria cadenes. Per tant, (M, w) és una instància positiva del problema d'aturada.
Per tant, hem reduït amb èxit el problema de l'aturada indecidible al problema del llenguatge buit. Com que se sap que el problema de l'aturada és indecidible, aquesta reducció també estableix la indecidibilitat del problema de la llengua buida.
La prova d'indecidibilitat per al problema del llenguatge buit utilitzant la tècnica de la reducció demostra que és impossible determinar si una TM accepta alguna cadena o no. Aquesta prova es basa en la reducció del problema de l'aturada al problema del llenguatge buit, mostrant el poder de la reducció per establir la indecidibilitat.
Altres preguntes i respostes recents sobre Decidibilitat:
- Es pot limitar una cinta a la mida de l'entrada (que equival a que el capçal de la màquina de tornejat estigui limitat per moure's més enllà de l'entrada de la cinta TM)?
- Què significa que les diferents variacions de les màquines de Turing siguin equivalents en capacitat informàtica?
- Un llenguatge reconeixible pot formar un subconjunt de llenguatge decidible?
- És decidible el problema de la parada d'una màquina de Turing?
- Si tenim dues MT que descriuen un llenguatge decidible, la pregunta d'equivalència encara és indecidible?
- En què difereix el problema d'acceptació dels autòmats acotats lineals del de les màquines de Turing?
- Posa un exemple d'un problema que es pot decidir amb un autòmat lineal acotat.
- Explica el concepte de decidibilitat en el context d'autòmats lineals acotats.
- Com afecta la mida de la cinta en autòmats delimitats lineals al nombre de configuracions diferents?
- Quina és la diferència principal entre els autòmats acotats lineals i les màquines de Turing?
Veure més preguntes i respostes a Decidabilitat