L'augment del nombre de neurones en una capa de xarxa neuronal artificial pot suposar un risc més elevat de memorització, que pot provocar un sobreajustament. El sobreajust es produeix quan un model aprèn els detalls i el soroll de les dades d'entrenament fins al punt que afecta negativament el rendiment del model en dades no vistes. Aquest és un problema comú en l'aprenentatge automàtic, incloses les xarxes neuronals, i pot reduir significativament les capacitats de generalització del model.
Quan una xarxa neuronal té massa neurones en una capa determinada, augmenta la capacitat del model per aprendre patrons complexos presents a les dades d'entrenament. Aquesta capacitat augmentada pot fer que la xarxa memoritzi els exemples d'entrenament en lloc d'aprendre els patrons subjacents que es generalitzen bé a dades no vistes. Com a conseqüència, el model pot funcionar excepcionalment bé amb les dades d'entrenament, però no es pot generalitzar a dades noves i no vistes, la qual cosa comporta un rendiment baix en aplicacions del món real.
Per entendre millor aquest concepte, considereu un exemple en què s'està entrenant una xarxa neuronal per classificar imatges de gats i gossos. Si la xarxa té un nombre excessiu de neurones en una capa determinada, pot començar a memoritzar característiques específiques de les imatges d'entrenament, com ara el fons o les condicions d'il·luminació, en lloc de centrar-se a distingir característiques entre gats i gossos. Això pot provocar un sobreajustament, on el model té un mal rendiment quan es presenta amb imatges que no ha vist abans, ja que no ha après les característiques essencials que diferencien entre les dues classes.
Un enfocament comú per mitigar el risc de sobreajust quan s'augmenta el nombre de neurones en una capa de xarxa neuronal és mitjançant tècniques de regularització. Els mètodes de regularització, com ara la regularització L1 i L2, l'abandonament i l'aturada anticipada, s'utilitzen per evitar que la xarxa esdevingui massa complexa i sobreajusti les dades d'entrenament. Aquestes tècniques introdueixen limitacions durant el procés d'entrenament, animant el model a centrar-se a aprendre els patrons essencials de les dades en lloc de memoritzar exemples específics.
Tot i que augmentar el nombre de neurones en una capa de xarxa neuronal artificial pot millorar la capacitat del model per aprendre patrons complexos, també augmenta el risc de memorització i sobreadaptació. Utilitzar tècniques de regularització adequades és important per aconseguir un equilibri entre la complexitat del model i el rendiment de la generalització, assegurant que la xarxa neuronal pugui aprendre de manera eficaç de les dades sense sobreajustar-se.
Altres preguntes i respostes recents sobre Fonaments de TensorFlow de l’EITC/AI/TFF:
- Com determinar el nombre d'imatges utilitzades per entrenar un model de visió d'IA?
- Quan s'entrena un model de visió d'IA, és necessari utilitzar un conjunt d'imatges diferent per a cada època d'entrenament?
- Quin és el nombre màxim de passos que pot memoritzar un RNN evitant el problema del gradient de desaparició i els passos màxims que pot memoritzar LSTM?
- Una xarxa neuronal de retropropagació és similar a una xarxa neuronal recurrent?
- Com es pot utilitzar una capa d'incrustació per assignar automàticament eixos adequats per a una trama de representació de paraules com a vectors?
- Quin és l'objectiu de la agrupació màxima en una CNN?
- Com s'aplica el procés d'extracció de característiques en una xarxa neuronal convolucional (CNN) al reconeixement d'imatges?
- És necessari utilitzar una funció d'aprenentatge asíncrona per als models d'aprenentatge automàtic que s'executen a TensorFlow.js?
- Quin és el paràmetre del nombre màxim de paraules de l'API TensorFlow Keras Tokenizer?
- Es pot utilitzar l'API TensorFlow Keras Tokenizer per trobar les paraules més freqüents?
Vegeu més preguntes i respostes a EITC/AI/TFF TensorFlow Fundamentals