Quan un navegador fa una sol·licitud a un servidor local, adjunta capçaleres addicionals, com ara les capçaleres d'amfitrió i d'origen, per proporcionar informació addicional al servidor. Aquestes capçaleres tenen un paper crucial per garantir la seguretat i el bon funcionament de les aplicacions web. En aquesta resposta, explorarem com el navegador adjunta aquestes capçaleres i discutirem la seva importància en el context de la seguretat del servidor HTTP local.
La capçalera de l'amfitrió és un component essencial de la sol·licitud HTTP i s'utilitza per especificar l'amfitrió de destinació al qual s'envia la sol·licitud. Quan es fa una sol·licitud a un servidor local, el navegador inclou la capçalera de l'amfitrió per indicar el nom d'amfitrió o l'adreça IP del servidor amb el qual es vol comunicar. Això permet al servidor identificar la destinació prevista de la sol·licitud. Per exemple, si un navegador vol accedir a una pàgina web allotjada en un servidor local amb l'adreça IP 192.168.0.1, inclouria la capçalera de l'amfitrió de la manera següent: "Amfitrió: 192.168.0.1". Aleshores, el servidor utilitza aquesta informació per dirigir la sol·licitud al recurs adequat.
La capçalera d'origen, d'altra banda, és un mecanisme de seguretat implementat pels navegadors moderns per protegir-se dels atacs d'origen creuat. Especifica l'origen des del qual es fa la sol·licitud, inclosos el protocol, el nom d'amfitrió i el número de port. El navegador inclou automàticament la capçalera d'origen a les sol·licituds als servidors locals per garantir que el servidor pugui verificar l'origen de la sol·licitud. Per exemple, si una pàgina web allotjada a "http://localhost:8080" fa una sol·licitud a un servidor local a "http://localhost:3000", el navegador inclouria la capçalera d'origen de la següent manera: "Origen: http ://localhost:8080". Això permet que el servidor validi que la sol·licitud prové d'una font esperada i ajuda a prevenir l'accés no autoritzat a recursos sensibles.
A més de les capçaleres d'amfitrió i d'origen, hi ha altres capçaleres que els navegadors poden adjuntar quan fan sol·licituds als servidors locals. Per exemple, la capçalera de l'agent d'usuari proporciona informació sobre l'aplicació client (és a dir, el navegador) que fa la sol·licitud. Aquesta capçalera ajuda el servidor a comprendre les capacitats i limitacions del client, permetent-li oferir respostes adequades.
És important tenir en compte que, tot i que els navegadors adjunten aquestes capçaleres de manera predeterminada, també es poden modificar o eliminar per diversos mitjans. Això es pot fer mitjançant extensions de navegador, servidors proxy o manipulant directament la sol·licitud mitjançant tècniques de programació. Per tant, és crucial que els administradors del servidor implementin les mesures de seguretat adequades per validar i desinfectar les sol·licituds entrants, independentment de la presència d'aquestes capçaleres.
Quan un navegador fa una sol·licitud a un servidor local, adjunta capçaleres addicionals, com ara les capçaleres d'amfitrió i d'origen. La capçalera de l'amfitrió especifica l'amfitrió de destinació de la sol·licitud, mentre que la capçalera d'origen ajuda a protegir-se dels atacs entre orígens. Aquestes capçaleres tenen un paper vital per garantir la seguretat i el bon funcionament de les aplicacions web. Els administradors del servidor han de ser conscients d'aquestes capçaleres i implementar les mesures de seguretat adequades per validar i desinfectar les sol·licituds entrants.
Altres preguntes i respostes recents sobre Fonaments de seguretat de les aplicacions web EITC/IS/WASF:
- Què són les capçaleres de sol·licitud de metadades d'obtenció i com es poden utilitzar per diferenciar entre sol·licituds del mateix origen i entre llocs?
- Com redueixen els tipus de confiança la superfície d'atac de les aplicacions web i simplifiquen les revisions de seguretat?
- Quin és l'objectiu de la política predeterminada en els tipus de confiança i com es pot utilitzar per identificar assignacions de cadenes insegures?
- Quin és el procés per crear un objecte de tipus de confiança mitjançant l'API de tipus de confiança?
- Com ajuda la directiva de tipus de confiança d'una política de seguretat de continguts a mitigar les vulnerabilitats dels scripts entre llocs (XSS) basats en DOM?
- Què són els tipus de confiança i com aborden les vulnerabilitats XSS basades en DOM a les aplicacions web?
- Com pot la política de seguretat de contingut (CSP) ajudar a mitigar les vulnerabilitats de cross-site scripting (XSS)?
- Què és la falsificació de sol·licituds entre llocs (CSRF) i com poden ser explotades pels atacants?
- Com compromet una vulnerabilitat XSS en una aplicació web les dades de l'usuari?
- Quines són les dues classes principals de vulnerabilitats que es troben habitualment a les aplicacions web?
Consulteu més preguntes i respostes a Fonaments de seguretat d'aplicacions web EITC/IS/WASF