En l'àmbit de la ciberseguretat, el mètode tradicional d'autenticació dels usuaris mitjançant contrasenyes ha demostrat ser vulnerable a diversos atacs, com ara atacs de força bruta, atacs de diccionari i reutilització de contrasenyes. Per millorar la seguretat, s'han desenvolupat mètodes d'autenticació alternatius que ofereixen una major protecció contra aquestes amenaces. Aquesta resposta explorarà alguns d'aquests mètodes alternatius i discutirà com milloren la seguretat.
Un mètode d'autenticació alternatiu és l'autenticació biomètrica, que utilitza característiques físiques o de comportament úniques d'un individu per verificar la seva identitat. Els mètodes d'autenticació biomètrica inclouen el reconeixement d'empremtes dactilars, l'escaneig de l'iris, el reconeixement facial, el reconeixement de veu i fins i tot la biometria del comportament com els patrons d'escriptura o l'anàlisi de la marxa. Aquests mètodes milloren la seguretat proporcionant un mitjà d'autenticació altament individualitzat i difícil de replicar. A diferència de les contrasenyes, que es poden oblidar, robar o endevinar fàcilment, les característiques biomètriques estan intrínsecament lligades a una persona específica i són difícils de falsificar. Això redueix significativament el risc d'accés no autoritzat a sistemes informàtics i informació sensible.
Un altre mètode d'autenticació alternatiu és l'autenticació multifactor (MFA), també coneguda com a autenticació de dos factors (2FA) o autenticació de tres factors (3FA). MFA combina dos o més factors d'autenticació independents per verificar la identitat d'un usuari. Aquests factors solen dividir-se en tres categories: quelcom que l'usuari sap (per exemple, una contrasenya o PIN), quelcom que té l'usuari (per exemple, un testimoni físic o un dispositiu mòbil) i quelcom que és l'usuari (per exemple, característiques biomètriques). En requerir múltiples factors, MFA proporciona una capa addicional de seguretat. Fins i tot si un factor està compromès, un atacant encara hauria de superar els altres factors per obtenir accés no autoritzat. Per exemple, una implementació habitual de MFA és la combinació d'una contrasenya (cosa que l'usuari sap) i una contrasenya d'un sol cop generada per una aplicació mòbil (cosa que té l'usuari).
A més, els mètodes d'autenticació basats en maquinari ofereixen una seguretat millorada en confiar en dispositius físics dedicats per a l'autenticació. Un d'aquests mètodes és l'ús de targetes intel·ligents o fitxes de seguretat. Aquests dispositius emmagatzemen claus criptogràfiques i requereixen la possessió física per a l'autenticació. Quan un usuari vol autenticar-se, introdueix la targeta intel·ligent en un lector de targetes o connecta el testimoni de seguretat al seu ordinador. Aleshores, el dispositiu genera una signatura digital única, que s'utilitza per autenticar l'usuari. Els mètodes d'autenticació basats en maquinari proporcionen una capa addicional de seguretat, ja que garanteixen que les credencials d'autenticació no s'emmagatzemen únicament a l'ordinador o es transmeten a través de la xarxa, reduint el risc de compromís.
Un altre mètode d'autenticació emergent és l'autenticació sense contrasenya, que pretén eliminar per complet l'ús de contrasenyes. Els mètodes d'autenticació sense contrasenya es basen en tècniques criptogràfiques, com ara la criptografia de clau pública, per autenticar els usuaris. Un d'aquests mètodes és l'ús de parells de claus pública-privada. En aquest mètode, l'usuari posseeix una clau privada emmagatzemada de manera segura al seu dispositiu, mentre que la clau pública està registrada al servidor d'autenticació. Quan l'usuari es vol autenticar, signa un desafiament proporcionat pel servidor amb la seva clau privada, i el servidor verifica la signatura mitjançant la clau pública registrada. Aquest mètode elimina la necessitat de contrasenyes i les seves vulnerabilitats associades, com ara la reutilització de contrasenyes i els atacs de trencament de contrasenyes.
Els mètodes d'autenticació alternatius a les contrasenyes, com ara l'autenticació biomètrica, l'autenticació multifactor, l'autenticació basada en maquinari i l'autenticació sense contrasenya, milloren la seguretat aprofitant característiques físiques o de comportament úniques, combinant múltiples factors independents, utilitzant dispositius físics dedicats i eliminant la dependència de les contrasenyes. Mitjançant l'ús d'aquests mètodes, les organitzacions poden reduir significativament el risc d'accés no autoritzat als sistemes informàtics i protegir la informació sensible.
Altres preguntes i respostes recents sobre Authentication:
- Quins són els riscos potencials associats amb els dispositius d'usuari compromesos en l'autenticació d'usuari?
- Com ajuda el mecanisme UTF a prevenir els atacs de l'home del mig en l'autenticació dels usuaris?
- Quin és l'objectiu del protocol desafiament-resposta en l'autenticació d'usuaris?
- Quines són les limitacions de l'autenticació de dos factors basada en SMS?
- Com la criptografia de clau pública millora l'autenticació dels usuaris?
- Com es poden comprometre les contrasenyes i quines mesures es poden prendre per reforçar l'autenticació basada en contrasenyes?
- Quin és el compromís entre seguretat i comoditat en l'autenticació d'usuaris?
- Quins reptes tècnics implica l'autenticació d'usuaris?
- Com verifica l'autenticitat dels missatges el protocol d'autenticació mitjançant un Yubikey i una criptografia de clau pública?
- Quins són els avantatges d'utilitzar dispositius Universal 2nd Factor (U2F) per a l'autenticació dels usuaris?
Veure més preguntes i respostes a Autenticació