Una màquina virtual (VM) és una emulació de programari d'un ordinador físic que permet executar diversos sistemes operatius (SO) en un sol servidor físic o màquina. Proporciona un entorn aïllat i autònom en el qual es pot instal·lar i executar un sistema operatiu, juntament amb les seves aplicacions i serveis. Una màquina virtual funciona com si fos un ordinador físic independent, amb els seus propis recursos de maquinari virtual, com ara CPU, memòria, emmagatzematge i interfícies de xarxa.
Una de les diferències clau entre una màquina virtual i un servidor o màquina físic és que un servidor físic és una peça de maquinari tangible, mentre que una màquina virtual és una representació abstracta d'un sistema informàtic. Un servidor físic normalment consta de components físics, com ara una placa base, CPU, RAM, discs durs i interfícies de xarxa, que es dediquen a executar un únic sistema operatiu i les seves aplicacions associades. D'altra banda, una màquina virtual comparteix els recursos físics d'un servidor host amb altres màquines virtuals, permetent una utilització eficient dels recursos de maquinari.
Una màquina virtual es crea i gestiona un hipervisor, que és una capa de programari que permet la virtualització dels recursos de maquinari. L'hipervisor es troba entre el maquinari físic i les màquines virtuals, proporcionant una capa de virtualització que abstraeix el maquinari subjacent de les màquines virtuals. Hi ha dos tipus d'hipervisors: el tipus 1 i el tipus 2.
Els hipervisors de tipus 1, també coneguts com a hipervisors de metall nu, s'instal·len directament al maquinari del servidor físic. Tenen accés directe als recursos de maquinari i gestionen les màquines virtuals que s'executen al servidor. Alguns exemples d'hipervisors de tipus 1 inclouen VMware ESXi, Microsoft Hyper-V i Citrix XenServer.
Els hipervisors de tipus 2, també coneguts com a hipervisors allotjats, s'instal·len a sobre d'un sistema operatiu existent. Depenen del sistema operatiu subjacent per accedir al maquinari i proporcionen capacitats de virtualització mitjançant el sistema operatiu amfitrió. Alguns exemples d'hipervisors de tipus 2 inclouen VMware Workstation, Oracle VirtualBox i Microsoft Virtual PC.
Les màquines virtuals ofereixen diversos avantatges respecte als servidors físics. En primer lloc, ofereixen la possibilitat de consolidar diversos servidors en una única màquina física, la qual cosa comporta un estalvi de costos en termes de maquinari, potència i requisits de refrigeració. Aquesta consolidació també simplifica la gestió i redueix la petjada física de la infraestructura.
En segon lloc, les màquines virtuals ofereixen una major flexibilitat i agilitat. Es poden crear, clonar i moure fàcilment entre servidors físics sense necessitat de reconfiguració física. Això permet una assignació dinàmica de recursos, un equilibri de càrrega i una alta disponibilitat.
En tercer lloc, les màquines virtuals proporcionen aïllament entre diferents instàncies del sistema operatiu que s'executen al mateix servidor físic. Cada màquina virtual funciona en el seu propi entorn aïllat, evitant conflictes i garantint la seguretat. Aquest aïllament també permet provar i desplegar diferents versions del sistema operatiu, configuracions de programari i aplicacions sense afectar altres màquines virtuals o el servidor amfitrió.
Finalment, les màquines virtuals admeten el concepte de instantànies, que són imatges puntuals de l'estat d'una màquina virtual. Les instantànies es poden utilitzar amb finalitats de còpia de seguretat i recuperació, la qual cosa permet restaurar les màquines virtuals a un estat anterior en cas de fallades del sistema o corrupció de dades.
Una màquina virtual és una emulació de programari d'un ordinador físic que permet executar diversos sistemes operatius en un sol servidor físic o màquina. Proporciona un entorn aïllat i flexible, que permet una utilització eficient dels recursos, una gestió simplificada i una seguretat millorada. Les màquines virtuals s'han convertit en un component fonamental de la infraestructura informàtica moderna, oferint nombrosos avantatges en termes d'estalvi de costos, escalabilitat i agilitat.
Altres preguntes i respostes recents sobre Administració de Windows Server EITC/IS/WSA:
- Per crear un usuari administrador amb AD Users and Computers primer s'ha de crear un usuari de domini i només després és possible assignar-lo al grup adequat d'administradors de domini?
- La configuració posterior al desplegament implica la configuració d'un servidor local després d'instal·lar Windows Server?
- L'adreça IPv4 d'emissió de la màscara de subxarxa 255.255.255.0 acaba amb .255?
- Així que la declaració de "Per construir un domini de Windows calen almenys 2 controladors de domini". implica la millor pràctica?
- Per construir un domini, només es necessita 1 DC des de W2k, se'n necessiten almenys 2. Es basa en el marc de les millors pràctiques definit que ha de tenir en compte la tolerància a errors/errors o factors basats en l'equilibri i els iòpics de CPU/memòria per objecte a través de l'empresa?
- Quina versió de VirtualBox s'ha d'utilitzar amb Windows Server 2019?
- És possible utilitzar el meu ordinador portàtil privat amb el sistema operatiu Windows per instal·lar el servidor de Windows?
- Necessitem connexió a Internet per instal·lar un servidor de Windows per raons pràctiques?
- Quines són les limitacions del fitxer hosts pel que fa al seu impacte a la xarxa?
- Com podeu provar la funcionalitat d'una nova entrada al fitxer hosts mitjançant el símbol del sistema?
Vegeu més preguntes i respostes a EITC/IS/WSA Windows Server Administration