Quins són alguns exemples actuals de servidors d'emmagatzematge no fiables?
Els servidors d'emmagatzematge no fiables representen una amenaça important en l'àmbit de la ciberseguretat, ja que poden comprometre la confidencialitat, la integritat i la disponibilitat de les dades emmagatzemades en ells. Aquests servidors es caracteritzen normalment per la manca de mesures de seguretat adequades, cosa que els fa vulnerables a diversos tipus d'atacs i accés no autoritzat. És crucial per a les organitzacions i
Quines són les funcions d'una signatura i d'una clau pública en la seguretat de les comunicacions?
En seguretat de missatgeria, els conceptes de signatura i clau pública tenen un paper fonamental per garantir la integritat, l'autenticitat i la confidencialitat dels missatges intercanviats entre entitats. Aquests components criptogràfics són fonamentals per assegurar els protocols de comunicació i s'utilitzen àmpliament en diversos mecanismes de seguretat com ara signatures digitals, xifratge i protocols d'intercanvi de claus. Una signatura al missatge
- Publicat a Seguretat cibernètica, EITC/IS/ACSS Seguretat de sistemes informàtics avançats, Messaging, Seguretat de missatgeria
Com SNMP versió 3 millora la seguretat en comparació amb les versions 1 i 2c, i per què es recomana utilitzar la versió 3 per a configuracions SNMP?
Simple Network Management Protocol (SNMP) és un protocol molt utilitzat per gestionar i supervisar dispositius de xarxa. Les versions 1 i 2c d'SNMP han estat fonamentals per permetre als administradors de xarxa recopilar dades i gestionar els dispositius de manera eficient. Tanmateix, aquestes versions tenen vulnerabilitats de seguretat importants que s'han solucionat a SNMP versió 3. SNMP versió 3 millora la seguretat en comparació
- Publicat a Seguretat cibernètica, EITC/IS/CNF Fonaments de xarxes informàtiques, Gestió de la xarxa, Introducció al protocol SNMP de gestió de xarxa simple, Revisió de l'examen
Què és un atac de força bruta?
La força bruta és una tècnica utilitzada en ciberseguretat per trencar missatges o contrasenyes xifrades provant sistemàticament totes les combinacions possibles fins que es trobi la correcta. Aquest mètode es basa en el supòsit que l'algorisme de xifratge utilitzat és conegut, però es desconeix la clau o la contrasenya. En el camp de la criptografia clàssica, els atacs de força bruta
- Publicat a Seguretat cibernètica, Fonaments bàsics de criptografia clàssica EITC/IS/CCF, Història de la criptografia, Aritmètica modular i xifrats històrics
No hi ha necessitat de protegir la càrrega útil de la intenció a Android?
En l'àmbit de la seguretat dels dispositius mòbils, especialment en l'àmbit d'Android, és crucial entendre la importància de protegir la càrrega útil d'una intenció. Contràriament a l'afirmació, és de fet necessari salvaguardar la càrrega útil d'una intenció, ja que serveix com a protocol de missatge per compartir recursos. Això és un
Quins són els 5 passos bàsics per al xifrat RSA?
El xifratge RSA és un algorisme de xifratge de clau pública àmpliament utilitzat que es basa en les propietats matemàtiques dels nombres primers i l'aritmètica modular. Va ser desenvolupat l'any 1977 per Ron Rivest, Adi Shamir i Leonard Adleman, i des de llavors s'ha convertit en un dels algorismes criptogràfics més importants que s'utilitzen actualment. El xifratge RSA es basa en
Quan es va inventar i patentar el criptosistema RSA?
El criptosistema RSA, una pedra angular de la criptografia de clau pública moderna, va ser inventat el 1977 per Ron Rivest, Adi Shamir i Leonard Adleman. Tanmateix, és important tenir en compte que l'algoritme RSA en si no es va patentar als Estats Units fins al 2020. L'algorisme RSA es basa en el problema matemàtic de factoritzar grans nombres compostos,
- Publicat a Seguretat cibernètica, Fonaments bàsics de criptografia clàssica EITC/IS/CCF, Introducció a la criptografia de clau pública, El criptosistema RSA i una exponenciació eficient
Per què en el xifratge RSA la clau pública té una part, mentre que la clau privada en té dues?
El xifratge RSA, que s'utilitza àmpliament en la criptografia de clau pública, utilitza un parell de claus: una clau pública i una clau privada. Aquestes claus s'utilitzen en càlculs d'àlgebra modular per xifrar i desxifrar missatges. La clau pública consta d'una part, mentre que la clau privada consta de dues parts. Per entendre el paper de
- Publicat a Seguretat cibernètica, Fonaments bàsics de criptografia clàssica EITC/IS/CCF, Introducció a la criptografia de clau pública, El criptosistema RSA i una exponenciació eficient
Com tenir en compte l'embolcall en un xifrat de canvi?
En el camp de la criptografia clàssica, el xifrat per desplaçament és una tècnica de xifratge senzilla i àmpliament utilitzada. Funciona desplaçant cada lletra del text pla per un nombre fix de posicions a l'alfabet. Per tenir en compte l'embolcall, on el desplaçament més enllà del final de l'alfabet donaria lloc a un bucle de tornada a
- Publicat a Seguretat cibernètica, Fonaments bàsics de criptografia clàssica EITC/IS/CCF, Història de la criptografia, Aritmètica modular i xifrats històrics
Com es xifren els bits en estats quàntics mitjançant la polarització de fotons a QKD?
Quantum Key Distribution (QKD) és una tècnica criptogràfica que utilitza els principis de la mecànica quàntica per distribuir de manera segura les claus de xifratge entre dues parts. Un dels components clau de QKD és la codificació de bits clàssics en estats quàntics mitjançant la polarització de fotons. En aquest procés, els estats quàntics es manipulen per representar els bits clàssics,
- Publicat a Seguretat cibernètica, Fonaments de la criptografia quàntica EITC/IS/QCF, introducció, Introducció a la distribució de claus quàntiques, Revisió de l'examen